És un analgèsic contra els interrogants, o contra les persones que intenten sobreviure amb més dubtes que certeses. Assumint que la vida no és altra cosa que hostatge de lÆatzar i les circumstàncies, la col·lecció de poemes es converteix en un dilluns per als dubtes, una foto de postal per a un amor en directe o una carta de nostàlgia del futur. Assumint que viure és esperar, són necessaris els dilluns per construir noves certeses, o els dubtes per fer de les ombres la llum amb què caminar. Un al·legat per a la felicitat en les xicotetes coses i de la nostàlgia del futur també en lÆamor. Un pròleg en lÆesperança dÆuna època on el passat té cara de futur i on les ferides i els llibres del passat serviren per a lÆaprenentatge i la riquesa dels versos.
