La censura franquista s'acarnissá implacablement amb el teatre catalá. Sense defallir, durant més de quaranta anys, en determiná els límits entre alló permés, un cop passat pel seu sedás, i alló prohibit, que condemnava al silenci. El present assaig és la primera aproximació genérica a l'efecte de la censura en el teatre catalá durant el franquisme. Planteja, d'entrada, un acostament teóric al fenomen censori dins d'un context internacional, especialment en l'ámbit de l'escena europea. Estudia, després, la institucionalització i la práctica censóries durant la dictadura amb la descripció de l'organigrama administratiu, l'aparat legislatiu i la incidéncia específica que tingueren en el teatre catalá. A manera de mostra representativa, analitza tot seguit, amb detall, els expedients de censura -fins ara inédits- de les obres teatrals de quatre dramaturgs catalans d'ideologia inequívocament antifranquista: Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Maria Aurélia Capmany i Josep Maria Benet i Jornet.
