En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l'han fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver d'estar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una máquina d'escriure. El seu pare, l'únic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en canvi, considera que aixó és un treball intel.lectual. Peró en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa, menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificar una vida ociosa i despreocupada. Es per aixó que decideix no tornar a l'oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments cómics, a La meva vida, escrit el 1896 en l'época de maduresa després de consagrar-se com a autor, és el reflex d'una de les seves preocupacions cabdals: el debat entre la necessitat imperiosa i vital de la llibertat i la dificultat d'assolir-la.
