Ars amandi
A I pelava la taronja amb les dents, Albert Roig ens convida a acompanyar-lo en les seves lectures d`una colla d`escriptors, molts dels quals són, com ell, poetes. El lector d aquestes págines, doncs, s hi trobará, entre altres, amb Joan Vinyoli, J.B. Yeats, Carles Riba, Augusto Monterroso, Sylvia Plath, Rubem Fonseca, Sebastiá Juan Arbó o Andreu Vidal; peró no tindrá en cap moment la sensació de veure s reclós en el terreny de la práctica académica o de l análisi crítica a l ús. Com exposa Xavier Lloveras a l epíleg que tanca el volum, «Albert Roig no estudia les modificacions d estil entre el romántic Yeats jove i el modern Yeats vell, sinó que li interessa la peculiar relació amb la vellesa i el sexe de Yeats, i li interessa el desig masegat de Carles Riba, un dels poetes més vitalment intensos a pesar de la fredor clássica o pura que sempre se li atribueix, i li interessa la mirada de reüll de Rubem Fonseca, i la relació d amor i odi amb el Delta i el seu dialecte de Sebastiá Juan Arbó, i les agonies poétiques i no poétiques d Andreu Vidal, i... Tots plegats dibuixen els límits de la vida i l obra d Albert Roig, gairebé indestriables: el desig, el sexe, Tortosa i el Delta, el fer-se gran a pesar de l adolescéncia estirada com un xiclet, el Brasil i Grécia, la poesia, la mort...». Es per aixó que a I pelava la taronja amb les dents, una vegada més, Albert Roig ens redescobreix la literatura, és a dir la lectura, com una forma natural de viure.Albert Roig (Tortosa 1959) en un recull de cinquanta poemes, Córrer la taronja, 1979-2001 (Ed. 62/Empúries), ha enllestit vint anys de dedicació a la poesia. L estiu de les paparres o la societat secreta dels poetes i El gos del poeta(Editorial Empúries) apleguen els articles (i libels) anteriors a la década dels noranta, apareguts a Diari de Barcelona, Avui i a les revistes Lletra de Canvi i T(D), que codirigia amb el pintor L. Escoda. L any 1999 publica l assaig Creació del poema (Edicions Proa). Ha editat i prologat L artista de paraula i L escriptor de poesia i altres antologies de poesia catalana i ha traduït amb Patrícia Manresa Ni-Riordáin, els principals poemes de maduresa de W.B. Yeats (L espasa i la torre, que editará aviat Ed. 62/Empúries) i els del poeta brasiler Manoel de Barros (Riba del dessemblat, també en premsa). Ha estrenat els espectacles Salvatge cor, E descascava a laranja com os dentes i Lleons al jardí (Espill d Abu Bakr) amb els coreógrafs Angels Margarit i Alexis Eupierre, la cantant Taize i els músics Marc Egea i Krishoo Monthieux i l actriu Sílvia Bel. A I pelava la taronja amb les dents Roig retrata els poetes de l amor i els seus rius i les seves illes i la seva mort.
