Memòria personal, crònica d'una generació
"M'he decidit a escriure unes memóries que relliguen les meves primeres passes literáries i com a activista amb el context de l'época (...) La represa abasta un període intens en qué la nostra cultura es redreÇava malgrat les prohibicions (...) La nostra generació consolidava la continuïtat a través de provatures de principiant, com les revistes universitáries i llibres de versos, les úniques armes que teníem a l'abast (...) Calia fer un relleu i reconstruir xarxes, encara que fossin precáries, per fer arribar el missatge i "salvar els mots"". Del PrólegL'escriptor i historiador Albert Manent presenta a La represa les seves memóries d'un període (1946-1956) que ara es comenÇa a valorar com a molt important en la história de Catalunya. La derrota militar de la República l'any 1939 i la victória del franquisme van representar no sols la derogació de totes les institucions catalanes sinó també la persecució de moltíssima gent i la prohibició de la llengua i la cultura catalanes. Peró, de mica en mica, l'instint de supervivéncia va dur alguns grups d'activistes a reconstruir el teixit cultural que el franquisme havia volgut destruir. Es comencen a refer les xarxes, encara que siguin precáries. Es el moment en qué l'exili interior comenÇa a treure el cap més enllá de la vida clandestina. En aquestes memóries, Albert Manent mostra el paper jugat per un gran nombre de persones -des de Carles Riba fins a Dionisio Ridruejo-, passant per la seva generació, "la primera generació que no va viure amb consciéncia la guerra civil i que va haver de fer tot el batxillerat en castellá". Així, La represa és una contribució excepcional per conéixer un dels períodes més desconeguts de la história contemporánia de Catalunya.
