Entre els mesos de gener i febrer de 1939, milers despanyols i catalans tant població civil com militar van creuar la frontera francesa fugint de lexèrcit franquista i de la repressió del nou règim. Un èxode de refugiats carregat de dramatisme, dolor i temor per un futur del tot incert. Molts daquests refugiats decidiren retornar als seus pobles dorigen; daltres es quedaren a França, on van córrer diversa sort: alguns formaren part de les militaritzades Companyies de Treballadors Estrangers, de la Legió Estrangera o dels Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangers. També hi hagué refugiats que sincorporaren al moviment de la Resistència contra els ocupants alemanys. Tanmateix, amb linici de la Segona Guerra Mundial, prop de deu mil republicans acabaren com a presoners en camps de concentració de lAlemanya nazi. Cinc fills dAlcanar van patir en la seua pròpia pell la barbàrie daquells camps de concentració. Només tres dells sobrevisqueren a aquell infern i pogueren refer les seues vides. Entre aquests, destaca el cas excepcional de lúnic deportat català retornat a lEstat espanyol per les SS des de Gusen, a requeriment de la dictadura franquista. Recuperar la seua memòria i retornar-los la dignitat de la qual foren desposseïts en aquells camps de la mort és lobjectiu principal i únic daquest treball.
