Imaginem una Lady Macbeth monstruosa irrompent en "La rebel·lió dels animals". Un còctel d’alta graduació. Orwell ens va narrar la traïció estalinista als ideals que van motivar la revolució del 1917, i Shakespeare va anar al fons del pou de la mesquinesa humana quan es troba davant del mirall del poder. John Carlin i Oriol Malet aconsegueixen fer les dues coses alhora. Vet aquí una història que es repeteix amb una constància rabiosa: després de tombar dictadures i impulsar discursos de justícia i igualtat, els líders revolucionaris perden el nord i es transformen en caricatures dels tirans que un dia van aconseguir derrotar. "Bèsties" és una al·legoria animal d’un fenomen tristament humà, amb fortes ressonàncies en la història recent i en la nostra actualitat diària. Que el poder corromp les persones és un principi que esquitxa tant els països més rics com els més pobres; és una fatalitat més assumida quan parlem de dictadures, però que afecta cada vegada més democràcies. "Bèsties" és una sàtira i un crit d’alerta. Perquè ja sabem que, per molt que imaginem, la realitat sempre supera la ficció.