Datat el 1967 i inèdit fins al moment actual, Poema dit de la Redempció és una obra de Jaume Fuster que, entesa en el seu context, és un llibre de joventut, si voleu, per. tota una troballa que permet conèixer el primer contacte amb el món personal i intel·lectual de lÆescriptor. Un manuscrit que parla dÆun noi de la postguerra, dels seus orígens familiars dÆarrels pageses, dels amors, desamors i els records dÆinfantesa, de lÆadolescència i la vida a la Barcelona de barri de la dècada de 1960, aquella dels desoris polítics, tan pecaminosos i s.rdids «al caliu de la ginebra» com atractius pel goig del «jazz, / provar la sort del p.quer / i fumar en pipa». Aquell espai que pocs anys després es convertiria en lÆescenari principal de les seves novel·les on va fer tota una cr.nica de la societat que lÆenvoltava. I cal no oblidar tampoc dins del poema certa crítica social a un determinat sector pseudointel·lectual «gran, etern i doctoral» i la voluntat explícita de dedicar-se ben aviat a lÆart dÆajuntar paraules: «i perdo nits / la ploma als dits».
Del pr.leg, «Jaume Fuster, contra l'oblit», d'Àlex Martín Escribà.
