Poemes bíblics i Proverbis (1918) és un aplec unitari, independent i compacte, que presenta una contenció emotiva i elegant en el traÇ de les escenes. Amb una mirada épica, narrativa i sentenciosa, el poeta enfoca els personatges que basteix amb pinzellades psicológiques. Aquesta poesia descansa no tant en la recreació fidel dels passatges bíblics que hi retrata, sinó en l'aspecte humá amb qué Joan Alcover embolcalla els seus personatges, perqué tots respiren plens de vida i totes les seves emocions, que vibren intenses, són acaronades amb una alenada de profunda serenitat. Encara que el llibre es fonamenta sobre la Bíblia, i Joan Alcover sovint malda per prendre una perspectiva distanciada del seu jo més íntim, el poeta no s'aparta mai de la concepció poética que exposá a Humanització de l'art. Poemes bíblics palesa la culminació artística de Joan Alcover, atés que hi sabé fusionar l'heréncia hebraica amb la vena romántica, que batega harmoniosa amb la serenitat dels clássics tota plena de lirisme.
