Escenes de la contracultura a Catalunya 1973-1992
Parlar de la contracultura a casa nostra entre el final del franquisme i els Jocs Olímpics és enfrontar-se a un gran forat negre. La idea que el país bullia és certa, especialment Barcelona, peró en general no tenim present amb quina efervescéncia: dotzenes de cómics i revistes autopublicats, tot i l'estricta censura; músics que creaven sons impossibles i lletres escandaloses i tallaven d'arrel amb la tradició; poetes que renegaven dels seus cognoms burgesos per capbussar-se en el que fos que havia d'arribar... La mort del dictador va fer caure totes les barreres, esperonant la creativitat i reafirmant la llibertat personal i d'expressió. Concerts, bars, locals d'assaig, baralles, moviments socials, editorials, discográfiques, alcohol, fanzines, cases okupes, drogues, sida... De tot aixó i més parla Aleix Salvans en aquesta crónica que cus el relat de la cultura alternativa d'aquells anys, enfilant escenes en qué trobarem Pau Riba, Nazario, Mariscal, Pepe Sales, Quim Monzó, Víctor Nubla, Sisa, Ramon Barnils, Enric Casasses, Pau Malvido, Ocaña, L'Odi Social... i fins i tot Jiménez Losantos.
