«I tot d'una ens veiérem precipitats en l'abraÇada de la cascada i un abisme s'obrí en ella per a rebre'ns. Peró sorgí al nostre pas una figura humana velada, les proporcions de la qual eren molt més grans que les de qualsevol habitant de la terra. I la pell d'aquella figura tenia la perfecta blancor de la neu...» Els misteriosos i suggestius punts suspensius amb qué acaba l'estranya i fascinant narració de Les aventures d'Arthur Gordon Pym (1838) han inquietat molts crítics i han temptat de manera irresistible encara més escriptors. Mentre que Jules Veme, a Le sphinx des glaces, intenta d'aclarir-ne el misteri i proporciona un final a l'enigma de Poe, H. P. Lovecraft no cau en aquest error i dóna una continuïtat a alló que en el gran mestre nord-americá restava suspés en l'horror fantástic, mitjanÇant l'enfrontament entre el blanc i el negre. Efectivament, amb A les muntanyes de la follia Lovecraft aconsegueix una excel·lent novel·la a meitat de camí entre la novel·la de terror decimonónica i la ja consolidada novel·la de ciéncia-ficció. Howard Phillips Lovecraft, nord- americá de vocació peró anglés d'esperit, nascut a Providence el 20 d'agost de 1890 i mort a la mateixa ciutat el 15 de marÇ de 1937, és autor d'A les muntanyes de la follia (1931), que avui presentem per primera vegada en catalá, i de més de cinquanta obres, entre relats i novel·les, entre les quals sobresurten especialment The Case of Charles Dexter Ward (1927-28) i la saga sobre Randolph Carter: The Statement of Randolph Carter, The Silver Key i Through the Gates of the Silver Key (1925-34), a més d'haver jugat el paper més important en la creació dels famosos Mites de Cthulhu. «No hi ha major pietat al món, al meu parer, que la incapacitat de la ment humana per relacionar tots els seus continguts. Vivim a una plácida illa d'ignoráncia enmig de negres mars d'infinitud, i no estem fets per a comprendre llargs viatges. Les ciéncies, cadascuna centrada en els seus propis objectius, han causat encara pocs mals a la humanitat; peró algun dia la convergéncia de tots els coneixements dissociats obrirá unes perspectives tan terribles de la realitat i de la nostra incómoda situació al seu interior, que o bé enfollirem davant una revelació d'questa magnitud, o bé fugirem d'aquesta llum mortal i cercarem la pau i la seguretat en una nova edat de tenebres.»