El 1984, amb la publicació de El problema final (inclós a Les memóries de Sherlock Holmes, vol. II, col. «L'arcá», núm. 44), Sir Arthur Conan Doyle creu haver-se desempallegat del seu odiat Sherlock Holmes, i poder dedicar-se per fi a escriure novel·la histórica, a la manera de les del seu admirat Sir Walter Scott. Peró el problema -si és que va ser mai real- no se li va arribar a resoldre, ja que els lectors, que no acceptaven d'ell la seva «altra» obra literária, el van obligar a escriure noves aventures protagonitzades pel famós detectiu de Baker Street. A part les raons de tipus sentimental -la seva mare era una admiradora fervent de Holmes i Watson-, les raons económiques -els seus relats eran dels més ben pagats- el van menar, al cap de vuit anys, a escriure la novel·la El gos dels Baskerville (col. «L'arcá», núm. 15), que es referia a un episodi anterior a la mort de l'heroi, i tres anys més tard a escriure la série de relats curts recollits amb el títol de El retorn de Sherlock Holmes, del qual avui presentem els sis primers. Al primer d'aquests relats. La casa buida, després d'explicar-nos que Holmes en realitat no va morir, Watson l'acompanyará, contra el malvat professor Moriarty. A L'armador de Norwood, a Els ballarins, a El ciclista solitari i a L'escola Priory, Mr. John Héctor MacFarlane, Mr. Milfon Cubitt -en una curiosa intriga en qué uns ballarins tenen un gran significat semiótic-, Miss Violet Smith i el Dr. Thorneycroft Huxtable acudeixen en busca d'ajuda , cosa no gens fácil si a més hi ha per entremig l'inspector Lestrade. Finalment, Holmes ajudará Stanley Hopkins a aclarir la misteriosa mort del caÇador de foques i balenes Peter Carey, conegut com a Peter, el Negre.