La permanéncia de Lev Tolstoi (1828-1910) en la literatura universal té a veure amb la seva capacitat per exposar, dels comportaments de les persones, alló que no ens agrada admetre. Encara que fos amb vista al millorament de la condició del génere humá. Les seves obres posen de manifest actituds quasi ofensives. En les dues narracions que formen aquest volum accedim a les tensions, habituds, equívocs, mentides que es produeixen en les relacions de matrimoni, com en Felicitat conjugal, i encara més si s'hi barreja una altra dona, com en el cas de El diable, temptadora, que desestabilitza el matrimoni per culpa de la feblesa masculina, amb les corresponents conseqüéncies. Dues visions separades per la persona narrativa que ens ho explica i pels trenta anys que van de l'una a l'altra, en dos moments ben diferents de la própia história conjugal i amatória de Tolstoi.