«No és un llibre d'história. Ni tampoc hi surt tothom. Es un relat sobre com veia aquella casa en qué he treballat en diferents cárrecs, des de traductor fi ns a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la célebre porta giratória del carrer de Pelai, número 28, se centren básicament en aquells primers anys d'un periodisme que s'havia de renovar perqué el franquisme s'extingia i la llibertat s'obria pas en tots els ámbits de la societat». Aquella porta giratória és un recorregut pels records i les vivéncies de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anécdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d'uns anys inoblidables de l'autor en un diari que ha representat una institució social, que s'ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referéncia a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d'un país i, alhora, un homenatge a l'auténtic periodisme de raÇa.
