A través donze históries o petits relats, de situacions absurdes o sorprenents, l'autor reflexiona sobre diversos aspectes del món actual. Obre tot un ventall de rondes de vida i de camins, alguns dels quals amb un rerefons kafkiá. Per exemple, en una estació anomenada justament «Mil Camins» els rellotges saturen a les dotze del migdia: representa que el temps, com la gent, també necessita fer vacances. Dins de lestació, no pas a fora, tot es paralitza, ningú no en sap les causes, no hi ha responsables, el temps no flueix durant tres dies i la gent no es pot moure. Amb aquesta nova obra, Joaquim Sala ens ofereix uns relats units per un fil conductor relacionat amb els camins, els valors i els sentits de la vida humana i de lhumanisme.