A l'illa de Pregonda, espai imaginari que recorda Menorca, un magistrat progressista, fill i nét de notaris monárquics i católics, passa revista a les dues revolucions que han travessat la vida própia i la de la seva família. La novel·la, en forma de carta a la seva filla Sílvia, recorda l'any que el protagonista va viure estudiant a Toulouse, el curs 1967-68, on havia anat a parar amb l'excusa d'aprendre francés, peró amb la voluntat oculta d'entrar en contacte amb exiliats republicans de la seva illa natal i poder refer el gran daltabaix que s'hi va produir l'estiu del 1936. La recerca d'exiliats, la poténcia dels records familiars, els estudis sobre Sartre i l'existencialisme, els dies de maig viscuts a París i el despertar a la sexualitat del jove protagonista es barregen amb les impressions del narrador quan, ja madur, valora el fracás de les dues aventures revolucionáries. Ni els defensors de la Segona República van estar a l'altura de les circumstáncies, ni FranÇa va saber encarrilar un moviment que acabaria reforÇant el general De Gaulle.
