«Som el que hem menjat, pensem el que hem aprés, imaginem el que hem somiat i somiem el que hem viscut», afirma el narrador en un passatge de La vida normal. Es tracta de sis relats sense persona narrativa interposada, i una postil·la, en qué el narrador presenta alguns dubtes, vacil·lacions i sortides que ha descobert en el procés de creació dels seus textos. «La vida normal», conclou, «és l'única vida possible i la literatura sempre en prové, tot i que al final acabi en una altra banda». Una banda on, potser, tot és possible. També la vida normal. En aquest llibre Márius Serra s'encara al repte de convertir l'experiéncia d'escriptor en matéria literária. Una constant que ha seguit en la seva obra.