"Cantolla, simplement, és un home amb fe. Cantolla no dubta. Cantolla no pensa que les coses s aconsegueixin grácies a la sort. Cantolla no tem. Cantolla somia i es lleva un matí i va a parlar amb el President de la República. ConvenÇut. Cantolla li proposa aixó: construir un segon pis a la ciutat. Un segon pis de globus aerostátics que es lligaran al món amb áncores gegants. Com si el món fos un lloc quiet, pensa el president. I només pensa aixó. Després escoltará el somni de Cantolla: áncores gegants que penjaran del cel com si els globus fossin vaixells i el mar un lloc estátic. Ancores amb argolles que es clavaran als parcs i als jardins de la ciutat. Una ciutat que flotará al damunt de la ciutat quieta. Aixó li proposa Cantolla al president: fer una ciutat que no pesi. Una ciutat als núvols. Una ciutat falsa."