Joan Rovira i Marqués (Altafulla, 1884 - Barcelona, 1937) fou un obrer del téxtil que visqué de primera má les convulsions socials de la Barcelona de primera meitat del segle XX. Participá en els medis llibertaris de principis de segle i, reaci a les tesis insurreccionals, recalá en la cooperació com a transformació práctica de la societat, mantenint un accent revolucionari i socialitzant. Soci de la Flor de Maig, amb l'adveniment de la República esdevingué un dels principals propagadors de la cooperació arreu del territori catalá i desplegá una prolífica activitat a Acción Cooperatista, sovint sota el pseudónim de "Galfe". L'esclat de la guerra i la revolució el trobaren implicat en les estructures representatives del moviment, i fou nomenat president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, el 1937.
