«Em dic Max, tinc catorze anys i tinc molta més por que els altres nens. Perqué a vegades em passen pel cap unes coses molt estranyes que no sé qué són, d'on vénen ni per a qué serveixen. Si es que serveixen per a alguna cosa. I aleshores tinc la sensació que els altres s'adonen que jo no sóc com ells i que per aixó em tenen por.» Així comenÇa el relat d'en Max. Un relat dur i sincer. Amb l'honestedat de qui se sap diferent. Amb la cruesa de qui és conscient que no encaixa. Amb les peculiaritats de qui se sap malalt. La novel·la guanyadora del Premi Cifre de Colonya és un exercici madur i arriscat que atrapa el lector, l'agafa de la má i l'acompanya en una vivéncia especial: el situa dins la pell d'un noi amb un transtorn psiquiátric, el fa mirar a través dels seus ulls i el fa viure a través dels seus sentiments. I no tanca mai la porta de l'esperanÇa.
