ALBERT MANENT I SEGIMON (Premià de Dalt, 1930) és escriptor, fill del també escriptor Marià Manent, i antic director de la revista Serra dÆOr. Llicenciat en dret i filologia catalana a la Universitat de Barcelona, ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa i la hist.ria. Ha escrit les biografies literàries de Carles Riba o Josep Carner i ha adaptat al català obres com El Cantar de Mío Cid o Romeo y Julieta. Ha sigut guardonat amb el títol Mestre en Gai Saber (1959), el premi Josep Pla (1987), per Solc de les hores, o el Premi dÆHonor de les Lletres Catalanes (2011).Ca lÆHerbolari és la casa pairal de Viladrau on es va refugiar la família dÆAlbert Manent durant la Guerra Civil. Una masia a pagès, lluny de les bombes, amb tardes tranquil·les i silencis estranys, on intentar allunyar-se de la barbàrie i recordar, amb les paraules del pare, Marià Manent, i lÆavi, Domingo Segimon, els homes de lletres eminents de lÆèpoca, tots, amics de la família, com Carles Riba, Eugeni dÆOrs, J.V. Foix i Jaume Bofill i Mates, o els incipients Teixidor, Boix, Vinyoli i Lamarca. Aquestes són les mem.ries dÆinfància dÆAlbert Manent, un nen a qui agradava jugar a botons i els llibres dÆaventures de Doc Savage i Bill Barnes. Un nen que va viure la guerra a Ca lÆHerbolari, un refugi espiritual i intel·lectual català. «Així passaren uns quants dies i ningú de la família no tenia consciència del perill en què es trobava. Si els carrabiners haguessin descobert els cinc desertors amagats a lamina i el meu pare mobilitzat per anar al front!ö»
