Hem de llegir HomesQue com un preciós compendi de les observacions d'un poeta profund i profundament humá sobre la condició humana. La diversitat i la riquesa del catáleg de tipus humans que ens regala l'autor només podia ser el resultat d'anys d'atenció i cura. HomesQue té una doble filiació literária de primera magnitud, una doble filiació que ve de molt lluny. D'una banda, l'obra pertany a la reconducció de l'impuls épic tradicional en termes de la més absoluta modernitat. I, de l'altra, pertany a la reactualització moderna de la voluntat inscriptiva dels epigrames clássics. HomesQue és, en primera instáncia, el nostre món actual, perfectament identificable, peró, en segon terme, és el món de sempre, el món "sub specie aeternitatis". Ara i sempre. El sempre vist des de l'ara.
