La soledat no és un objecte, ni una cosa. Tampoc no és un bé que puguem vendre o comprar. Es una vivéncia de l'ánima, una experiéncia per la qual podem passar. L'ésser humá no és tan sols l'animal social que teixeix vincles amb els seus per defensar-se dels enemics i per ajudar-se mútuament. També es retira, pren distáncia, s'allunya de la comunitat, no per despit, ni per odi; senzillament perqué en sent la necessitat i creu que li fa bé. Un home que freqüenta la solitud es converteix en un home diferent del que era, canvia de to i de registre, adopta noves formes de vida i la seriositat i la gravetat embolcallen la seva personalitat. Aquest llibre no és un manifest contra la solitud. Tampoc és una defensa de la vida solitária. Es una apologia de la soledat, d'aquest bell estat tan necessari per al desenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.
